Morir de vells...

Vos heu demanat en qualque moment què està passant amb la nostra gent gran? Pensau que és casual el fet que cada vegada hi hagi més diagnòstics d'Alzhèimer i demències senils? 

Tal vegada la qüestió no és tant que la medicina avanci més en unes malaltíes que en unes altres, sinó simplement que es fan investigacions i inversions en unes àrees de la medicina mentre d'altres es deixen en el seu natural procés degeneratiu fins que el cos de la persona ja no aguanta més. 

Si ho pensau bé en el temps en que aquells que ara pateixen aquests maleïts diagnòstics (i dic maleïts perquè són d'aquests que en rebre'ls saps que no hi ha tractament, no hi ha sortida i el procés serà ràpid, dur i trist) es trobaven a la "segona edat" la gent gran no arribava a conéixer demències ni Alzhèimers, quan el seu cos ja no suportava una malaltia o la simple degeneració per la seva edat posaven punt i final a la seva vida (i si no li posaven un nom a la seva malaltia es deia que "morien de vells"). 

Avui podem dir que ha augmentat l'esperança de vida, sí, però a quin preu? Realment pensau que val la pena viure 5,6,7...10 anys més per viure la degeneració de totes i cada una de les nostres capacitats una a una fins que som un cos que es desperta cada dia, que respira, que obri el ulls però no sap què veu, que veu però no coneix, que escolta però no sap què sent...i que depèn de qualqú (familiar o cuidador) per mentenir-lo i ajudar-lo dia a dia? 

Potser no és tan casual l'epidèmia d'Alzhèimer i demència senil que estam patint. Potser és la conseqüència d'haver volgut aplicar la medicina per tractar moltes d'altres malaltíes amb l'obsessió de voler allargar la nostra esperança de vida i poder dir que la medicina ha evolucionat tant que ens permet viure més anys. Idò, sabeu què, m'encantaria que el meu cos fos tan savi que arribat el moment en què el meu capet deixi de sentir, deixi de conéixer,... i que dia a dia vagi perdent habilitats (menjar, caminar, xerrar, anar al bany...i tantes coses més) simplement sigui capaç d'acomiadar-me amb tota la força que em quedi de tota la gent que estim, d'agraïr-lis a tots i cada un tots els moments inoblidables que haguem viscut junts i tot el que han fet per jo des de que vaig néixer i posar punt i final a la meva vida.