"El temps fuig aviat", quina gran veritat. Imatge treta a l'entrada de l'escola del meu fill, una frase molt encertada per veure passar els nins cada mati a les 9h día rera dia, trimestre rera trimestre, curs rera curs.
El temps fuig aviat, facem tot el possible per no córrer amb ell, anem a gaudir de cada segon que passa, siguem conscients de cada tic.tac i no deixem fer una sola volta al rellotge sense sentir-mos satisfets del que hem fet. Mentre escric aquesta entrada em ressona al cap l"Stop the clocks", al video hi sortia la meva padrina preparant amb tota la paciència del món un pa amb olí mentre el meu germà pregava aturar els rellotges per sempre. Sempre li agrairé haver composat una cançó tan guapa i haver convidat a la meva padrina a protagonitzar el video que per jo ja quedarà sempre com un homenatge. Però el temps no s'atura mai. A vegades tenim la sensació que "el día ens ha passat volant", quan sigui aixi serà senyal que ha estat un día perdut. I la vida té massa valor com per tudar dies. Llegia fa poc "l'enemic de la vida no és la mort, és el desaprofitament", no desaprofiteu els dies, sucau-los, gaudiu-los, i no em referesc a fer 1000 coses de cop sinó a ser conscients de cada passa que feim, cada alenada que feim, cada cosa que miram, cada paraula que deim per petita que sigui. Només d'aquesta manera ens anirem a dormir cada vespre sense tenir la sensació que "el temps fuig aviat".
STOP THE CLOCKS:
